finalitzar - verb

fi·na·lit·zar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
finalitzo
finalitzes
finalitza
finalitzem
finalitzeu
finalitzen
finalitzava
finalitzaves
finalitzava
finalitzàvem
finalitzàveu
finalitzaven
finalitzí
finalitzares
finalitzà
finalitzàrem
finalitzàreu
finalitzaren
finalitzaré
finalitzaràs
finalitzarà
finalitzarem
finalitzareu
finalitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
finalitzaria
finalitzaries
finalitzaria
finalitzaríem
finalitzaríeu
finalitzarien
finalitzi
finalitzis
finalitzi
finalitzem
finalitzeu
finalitzin
finalitzés
finalitzessis
finalitzés
finalitzéssim
finalitzéssiu
finalitzessin

finalitza
finalitzi
finalitzem
finalitzeu
finalitzin
Infinitiufinalitzar
Gerundifinalitzant
Participi
finalitzatfinalitzada
finalitzatsfinalitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : finalització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana