extingir - verb

ex·tin·gir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
extingeixo
extingeixes
extingeix
extingim
extingiu
extingeixen
extingia
extingies
extingia
extingíem
extingíeu
extingien
extingí
extingires
extingí
extingírem
extingíreu
extingiren
extingiré
extingiràs
extingirà
extingirem
extingireu
extingiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
extingiria
extingiries
extingiria
extingiríem
extingiríeu
extingirien
extingeixi
extingeixis
extingeixi
extingim
extingiu
extingeixin
extingís
extingissis
extingís
extingíssim
extingíssiu
extingissin

extingeix
extingeixi
extingim
extingiu
extingeixin
Infinitiuextingir
Gerundiextingint
Participi
extingitextingida
extingitsextingides

Flexionat com: servir

forma nominal : extinció

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana