expedir - verb

ex·pe·dir

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
expedeixo
expedeixes
expedeix
expedim
expediu
expedeixen
expedia
expedies
expedia
expedíem
expedíeu
expedien
expedí
expedires
expedí
expedírem
expedíreu
expediren
expediré
expediràs
expedirà
expedirem
expedireu
expediran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
expediria
expediries
expediria
expediríem
expediríeu
expedirien
expedeixi
expedeixis
expedeixi
expedim
expediu
expedeixin
expedís
expedissis
expedís
expedíssim
expedíssiu
expedissin

expedeix
expedeixi
expedim
expediu
expedeixin
Infinitiuexpedir
Gerundiexpedint
Participi
expeditexpedida
expeditsexpedides

Flexionat com: servir

forma nominal : expedició

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana