esvorancar - verb

es·vo·ran·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esvoranco
esvoranques
esvoranca
esvoranquem
esvoranqueu
esvoranquen
esvorancava
esvorancaves
esvorancava
esvorancàvem
esvorancàveu
esvorancaven
esvoranquí
esvorancares
esvorancà
esvorancàrem
esvorancàreu
esvorancaren
esvorancaré
esvorancaràs
esvorancarà
esvorancarem
esvorancareu
esvorancaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esvorancaria
esvorancaries
esvorancaria
esvorancaríem
esvorancaríeu
esvorancarien
esvoranqui
esvoranquis
esvoranqui
esvoranquem
esvoranqueu
esvoranquin
esvoranqués
esvoranquessis
esvoranqués
esvoranquéssim
esvoranquéssiu
esvoranquessin

esvoranca
esvoranqui
esvoranquem
esvoranqueu
esvoranquin
Infinitiuesvorancar
Gerundiesvorancant
Participi
esvorancatesvorancada
esvorancatsesvorancades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana