pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| estranyo estranyes estranya estranyem estranyeu estranyen | estranyava estranyaves estranyava estranyàvem estranyàveu estranyaven | estranyí estranyares estranyà estranyàrem estranyàreu estranyaren | estranyaré estranyaràs estranyarà estranyarem estranyareu estranyaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| estranyaria estranyaries estranyaria estranyaríem estranyaríeu estranyarien | estranyi estranyis estranyi estranyem estranyeu estranyin | estranyés estranyessis estranyés estranyéssim estranyéssiu estranyessin | estranya estranyi estranyem estranyeu estranyin | ||
| Infinitiu | estranyar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | estranyant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : estranyament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana