pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| esmeno esmenes esmena esmenem esmeneu esmenen | esmenava esmenaves esmenava esmenàvem esmenàveu esmenaven | esmení esmenares esmenà esmenàrem esmenàreu esmenaren | esmenaré esmenaràs esmenarà esmenarem esmenareu esmenaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| esmenaria esmenaries esmenaria esmenaríem esmenaríeu esmenarien | esmeni esmenis esmeni esmenem esmeneu esmenin | esmenés esmenessis esmenés esmenéssim esmenéssiu esmenessin | esmena esmeni esmenem esmeneu esmenin | ||
| Infinitiu | esmenar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | esmenant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : esmena
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana