transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| esgarrono esgarrones esgarrona esgarronem esgarroneu esgarronen | esgarronava esgarronaves esgarronava esgarronàvem esgarronàveu esgarronaven | esgarroní esgarronares esgarronà esgarronàrem esgarronàreu esgarronaren | esgarronaré esgarronaràs esgarronarà esgarronarem esgarronareu esgarronaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| esgarronaria esgarronaries esgarronaria esgarronaríem esgarronaríeu esgarronarien | esgarroni esgarronis esgarroni esgarronem esgarroneu esgarronin | esgarronés esgarronessis esgarronés esgarronéssim esgarronéssiu esgarronessin | esgarrona esgarroni esgarronem esgarroneu esgarronin | ||
| Infinitiu | esgarronar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | esgarronant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : esgarró
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana