esfullar - verb

es·fu·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esfullo
esfulles
esfulla
esfullem
esfulleu
esfullen
esfullava
esfullaves
esfullava
esfullàvem
esfullàveu
esfullaven
esfullí
esfullares
esfullà
esfullàrem
esfullàreu
esfullaren
esfullaré
esfullaràs
esfullarà
esfullarem
esfullareu
esfullaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esfullaria
esfullaries
esfullaria
esfullaríem
esfullaríeu
esfullarien
esfulli
esfullis
esfulli
esfullem
esfulleu
esfullin
esfullés
esfullessis
esfullés
esfulléssim
esfulléssiu
esfullessin

esfulla
esfulli
esfullem
esfulleu
esfullin
Infinitiuesfullar
Gerundiesfullant
Participi
esfullatesfullada
esfullatsesfullades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esfullament, esfullada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana