esbiaixar - verb

es·bi·ai·xar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbiaixo
esbiaixes
esbiaixa
esbiaixem
esbiaixeu
esbiaixen
esbiaixava
esbiaixaves
esbiaixava
esbiaixàvem
esbiaixàveu
esbiaixaven
esbiaixí
esbiaixares
esbiaixà
esbiaixàrem
esbiaixàreu
esbiaixaren
esbiaixaré
esbiaixaràs
esbiaixarà
esbiaixarem
esbiaixareu
esbiaixaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbiaixaria
esbiaixaries
esbiaixaria
esbiaixaríem
esbiaixaríeu
esbiaixarien
esbiaixi
esbiaixis
esbiaixi
esbiaixem
esbiaixeu
esbiaixin
esbiaixés
esbiaixessis
esbiaixés
esbiaixéssim
esbiaixéssiu
esbiaixessin

esbiaixa
esbiaixi
esbiaixem
esbiaixeu
esbiaixin
Infinitiuesbiaixar
Gerundiesbiaixant
Participi
esbiaixatesbiaixada
esbiaixatsesbiaixades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esbiaixada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana