eructar - verb

e·ruc·tar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
eructo
eructes
eructa
eructem
eructeu
eructen
eructava
eructaves
eructava
eructàvem
eructàveu
eructaven
eructí
eructares
eructà
eructàrem
eructàreu
eructaren
eructaré
eructaràs
eructarà
eructarem
eructareu
eructaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
eructaria
eructaries
eructaria
eructaríem
eructaríeu
eructarien
eructi
eructis
eructi
eructem
eructeu
eructin
eructés
eructessis
eructés
eructéssim
eructéssiu
eructessin

eructa
eructi
eructem
eructeu
eructin
Infinitiueructar
Gerundieructant
Participi
eructateructada
eructatseructades

Flexionat com: parlar

forma nominal : eructe, eructació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana