ensofrar - verb

en·so·frar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ensofro
ensofres
ensofra
ensofrem
ensofreu
ensofren
ensofrava
ensofraves
ensofrava
ensofràvem
ensofràveu
ensofraven
ensofrí
ensofrares
ensofrà
ensofràrem
ensofràreu
ensofraren
ensofraré
ensofraràs
ensofrarà
ensofrarem
ensofrareu
ensofraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ensofraria
ensofraries
ensofraria
ensofraríem
ensofraríeu
ensofrarien
ensofri
ensofris
ensofri
ensofrem
ensofreu
ensofrin
ensofrés
ensofressis
ensofrés
ensofréssim
ensofréssiu
ensofressin

ensofra
ensofri
ensofrem
ensofreu
ensofrin
Infinitiuensofrar
Gerundiensofrant
Participi
ensofratensofrada
ensofratsensofrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : ensoframent, ensofrada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana