transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| enjudicio enjudicies enjudicia enjudiciem enjudicieu enjudicien | enjudiciava enjudiciaves enjudiciava enjudiciàvem enjudiciàveu enjudiciaven | enjudicií enjudiciares enjudicià enjudiciàrem enjudiciàreu enjudiciaren | enjudiciaré enjudiciaràs enjudiciarà enjudiciarem enjudiciareu enjudiciaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| enjudiciaria enjudiciaries enjudiciaria enjudiciaríem enjudiciaríeu enjudiciarien | enjudiciï enjudiciïs enjudiciï enjudiciem enjudicieu enjudiciïn | enjudiciés enjudiciessis enjudiciés enjudiciéssim enjudiciéssiu enjudiciessin | enjudicia enjudiciï enjudiciem enjudicieu enjudiciïn | ||
| Infinitiu | enjudiciar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | enjudiciant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: apariar
forma nominal : enjudiciament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana