enfellonir - verb

en·fe·llo·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enfelloneixo
enfelloneixes
enfelloneix
enfellonim
enfelloniu
enfelloneixen
enfellonia
enfellonies
enfellonia
enfelloníem
enfelloníeu
enfellonien
enfelloní
enfellonires
enfelloní
enfellonírem
enfelloníreu
enfelloniren
enfelloniré
enfelloniràs
enfellonirà
enfellonirem
enfellonireu
enfelloniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enfelloniria
enfelloniries
enfelloniria
enfelloniríem
enfelloniríeu
enfellonirien
enfelloneixi
enfelloneixis
enfelloneixi
enfellonim
enfelloniu
enfelloneixin
enfellonís
enfellonissis
enfellonís
enfelloníssim
enfelloníssiu
enfellonissin

enfelloneix
enfelloneixi
enfellonim
enfelloniu
enfelloneixin
Infinitiuenfellonir
Gerundienfellonint
Participi
enfellonitenfellonida
enfellonitsenfellonides

Flexionat com: servir

forma nominal : enfelloniment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana