encunyar - verb

en·cu·nyar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encunyo
encunyes
encunya
encunyem
encunyeu
encunyen
encunyava
encunyaves
encunyava
encunyàvem
encunyàveu
encunyaven
encunyí
encunyares
encunyà
encunyàrem
encunyàreu
encunyaren
encunyaré
encunyaràs
encunyarà
encunyarem
encunyareu
encunyaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encunyaria
encunyaries
encunyaria
encunyaríem
encunyaríeu
encunyarien
encunyi
encunyis
encunyi
encunyem
encunyeu
encunyin
encunyés
encunyessis
encunyés
encunyéssim
encunyéssiu
encunyessin

encunya
encunyi
encunyem
encunyeu
encunyin
Infinitiuencunyar
Gerundiencunyant
Participi
encunyatencunyada
encunyatsencunyades

Flexionat com: parlar

forma nominal : encunyament, encunyació, encuny

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana