emblanquir - verb

em·blan·quir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emblanqueixo
emblanqueixes
emblanqueix
emblanquim
emblanquiu
emblanqueixen
emblanquia
emblanquies
emblanquia
emblanquíem
emblanquíeu
emblanquien
emblanquí
emblanquires
emblanquí
emblanquírem
emblanquíreu
emblanquiren
emblanquiré
emblanquiràs
emblanquirà
emblanquirem
emblanquireu
emblanquiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emblanquiria
emblanquiries
emblanquiria
emblanquiríem
emblanquiríeu
emblanquirien
emblanqueixi
emblanqueixis
emblanqueixi
emblanquim
emblanquiu
emblanqueixin
emblanquís
emblanquissis
emblanquís
emblanquíssim
emblanquíssiu
emblanquissin

emblanqueix
emblanqueixi
emblanquim
emblanquiu
emblanqueixin
Infinitiuemblanquir
Gerundiemblanquint
Participi
emblanquitemblanquida
emblanquitsemblanquides

Flexionat com: servir

forma nominal : emblanquiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana