embarumar - verb

em·ba·ru·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embarumo
embarumes
embaruma
embarumem
embarumeu
embarumen
embarumava
embarumaves
embarumava
embarumàvem
embarumàveu
embarumaven
embarumí
embarumares
embarumà
embarumàrem
embarumàreu
embarumaren
embarumaré
embarumaràs
embarumarà
embarumarem
embarumareu
embarumaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embarumaria
embarumaries
embarumaria
embarumaríem
embarumaríeu
embarumarien
embarumi
embarumis
embarumi
embarumem
embarumeu
embarumin
embarumés
embarumessis
embarumés
embaruméssim
embaruméssiu
embarumessin

embaruma
embarumi
embarumem
embarumeu
embarumin
Infinitiuembarumar
Gerundiembarumant
Participi
embarumatembarumada
embarumatsembarumades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana