pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| eixameno eixamenes eixamena eixamenem eixameneu eixamenen | eixamenava eixamenaves eixamenava eixamenàvem eixamenàveu eixamenaven | eixamení eixamenares eixamenà eixamenàrem eixamenàreu eixamenaren | eixamenaré eixamenaràs eixamenarà eixamenarem eixamenareu eixamenaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| eixamenaria eixamenaries eixamenaria eixamenaríem eixamenaríeu eixamenarien | eixameni eixamenis eixameni eixamenem eixameneu eixamenin | eixamenés eixamenessis eixamenés eixamenéssim eixamenéssiu eixamenessin | eixamena eixameni eixamenem eixameneu eixamenin | ||
| Infinitiu | eixamenar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | eixamenant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : eixamenament, eixamenada
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana