transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| cotonitzo cotonitzes cotonitza cotonitzem cotonitzeu cotonitzen | cotonitzava cotonitzaves cotonitzava cotonitzàvem cotonitzàveu cotonitzaven | cotonitzí cotonitzares cotonitzà cotonitzàrem cotonitzàreu cotonitzaren | cotonitzaré cotonitzaràs cotonitzarà cotonitzarem cotonitzareu cotonitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| cotonitzaria cotonitzaries cotonitzaria cotonitzaríem cotonitzaríeu cotonitzarien | cotonitzi cotonitzis cotonitzi cotonitzem cotonitzeu cotonitzin | cotonitzés cotonitzessis cotonitzés cotonitzéssim cotonitzéssiu cotonitzessin | cotonitza cotonitzi cotonitzem cotonitzeu cotonitzin | ||
| Infinitiu | cotonitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | cotonitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : cotonitzatge
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana