dulcificar - verb

dul·ci·fi·car

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dulcifico
dulcifiques
dulcifica
dulcifiquem
dulcifiqueu
dulcifiquen
dulcificava
dulcificaves
dulcificava
dulcificàvem
dulcificàveu
dulcificaven
dulcifiquí
dulcificares
dulcificà
dulcificàrem
dulcificàreu
dulcificaren
dulcificaré
dulcificaràs
dulcificarà
dulcificarem
dulcificareu
dulcificaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dulcificaria
dulcificaries
dulcificaria
dulcificaríem
dulcificaríeu
dulcificarien
dulcifiqui
dulcifiquis
dulcifiqui
dulcifiquem
dulcifiqueu
dulcifiquin
dulcifiqués
dulcifiquessis
dulcifiqués
dulcifiquéssim
dulcifiquéssiu
dulcifiquessin

dulcifica
dulcifiqui
dulcifiquem
dulcifiqueu
dulcifiquin
Infinitiudulcificar
Gerundidulcificant
Participi
dulcificatdulcificada
dulcificatsdulcificades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : dulcificació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana