transitiu; intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| dubto dubtes dubta dubtem dubteu dubten | dubtava dubtaves dubtava dubtàvem dubtàveu dubtaven | dubtí dubtares dubtà dubtàrem dubtàreu dubtaren | dubtaré dubtaràs dubtarà dubtarem dubtareu dubtaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| dubtaria dubtaries dubtaria dubtaríem dubtaríeu dubtarien | dubti dubtis dubti dubtem dubteu dubtin | dubtés dubtessis dubtés dubtéssim dubtéssiu dubtessin | dubta dubti dubtem dubteu dubtin | ||
| Infinitiu | dubtar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | dubtant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : dubte
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana