intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| discepto disceptes discepta disceptem discepteu discepten | disceptava disceptaves disceptava disceptàvem disceptàveu disceptaven | disceptí disceptares disceptà disceptàrem disceptàreu disceptaren | disceptaré disceptaràs disceptarà disceptarem disceptareu disceptaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| disceptaria disceptaries disceptaria disceptaríem disceptaríeu disceptarien | discepti disceptis discepti disceptem discepteu disceptin | disceptés disceptessis disceptés disceptéssim disceptéssiu disceptessin | discepta discepti disceptem discepteu disceptin | ||
| Infinitiu | disceptar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | disceptant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : disceptació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana