desunir - verb

des·u·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desuneixo
desuneixes
desuneix
desunim
desuniu
desuneixen
desunia
desunies
desunia
desuníem
desuníeu
desunien
desuní
desunires
desuní
desunírem
desuníreu
desuniren
desuniré
desuniràs
desunirà
desunirem
desunireu
desuniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desuniria
desuniries
desuniria
desuniríem
desuniríeu
desunirien
desuneixi
desuneixis
desuneixi
desunim
desuniu
desuneixin
desunís
desunissis
desunís
desuníssim
desuníssiu
desunissin

desuneix
desuneixi
desunim
desuniu
desuneixin
Infinitiudesunir
Gerundidesunint
Participi
desunitdesunida
desunitsdesunides

Flexionat com: servir

forma nominal : desunió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana