destituir - verb

des·ti·tu·ir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
destitueixo
destitueixes
destitueix
destituïm
destituïu
destitueixen
destituïa
destituïes
destituïa
destituíem
destituíeu
destituïen
destituí
destituïes
destituí
destituírem
destituíreu
destituïren
destituiré
destituiràs
destituirà
destituirem
destituireu
destituiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
destituiria
destituiries
destituiria
destituiríem
destituiríeu
destituirien
destitueixi
destitueixis
destitueixi
destituïm
destituïu
destitueixin
destituís
destituïssis
destituís
destituíssim
destituíssiu
destituïssin

destitueix
destitueixi
destituïm
destituïu
destitueixin
Infinitiudestituir
Gerundidestituint
Participi
destituïtdestituïda
destituïtsdestituïdes

Flexionat com: instruir

forma nominal : destitució

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana