rematar - verb

re·ma·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
remato
remates
remata
rematem
remateu
rematen
rematava
remataves
rematava
rematàvem
rematàveu
remataven
rematí
rematares
rematà
rematàrem
rematàreu
remataren
remataré
remataràs
rematarà
rematarem
rematareu
remataran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
remataria
remataries
remataria
remataríem
remataríeu
rematarien
remati
rematis
remati
rematem
remateu
rematin
rematés
rematessis
rematés
rematéssim
rematéssiu
rematessin

remata
remati
rematem
remateu
rematin
Infinitiurematar
Gerundirematant
Participi
rematatrematada
rematatsrematades

Flexionat com: parlar

forma nominal : rematada, rematat

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana