dessolcar - verb

des·sol·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dessolco
dessolques
dessolca
dessolquem
dessolqueu
dessolquen
dessolcava
dessolcaves
dessolcava
dessolcàvem
dessolcàveu
dessolcaven
dessolquí
dessolcares
dessolcà
dessolcàrem
dessolcàreu
dessolcaren
dessolcaré
dessolcaràs
dessolcarà
dessolcarem
dessolcareu
dessolcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dessolcaria
dessolcaries
dessolcaria
dessolcaríem
dessolcaríeu
dessolcarien
dessolqui
dessolquis
dessolqui
dessolquem
dessolqueu
dessolquin
dessolqués
dessolquessis
dessolqués
dessolquéssim
dessolquéssiu
dessolquessin

dessolca
dessolqui
dessolquem
dessolqueu
dessolquin
Infinitiudessolcar
Gerundidessolcant
Participi
dessolcatdessolcada
dessolcatsdessolcades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana