desocupar - verb

des·o·cu·par

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desocupo
desocupes
desocupa
desocupem
desocupeu
desocupen
desocupava
desocupaves
desocupava
desocupàvem
desocupàveu
desocupaven
desocupí
desocupares
desocupà
desocupàrem
desocupàreu
desocuparen
desocuparé
desocuparàs
desocuparà
desocuparem
desocupareu
desocuparan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desocuparia
desocuparies
desocuparia
desocuparíem
desocuparíeu
desocuparien
desocupi
desocupis
desocupi
desocupem
desocupeu
desocupin
desocupés
desocupessis
desocupés
desocupéssim
desocupéssiu
desocupessin

desocupa
desocupi
desocupem
desocupeu
desocupin
Infinitiudesocupar
Gerundidesocupant
Participi
desocupatdesocupada
desocupatsdesocupades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desocupació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana