desesperar - verb

des·es·pe·rar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desespero
desesperes
desespera
desesperem
desespereu
desesperen
desesperava
desesperaves
desesperava
desesperàvem
desesperàveu
desesperaven
desesperí
desesperares
desesperà
desesperàrem
desesperàreu
desesperaren
desesperaré
desesperaràs
desesperarà
desesperarem
desesperareu
desesperaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desesperaria
desesperaries
desesperaria
desesperaríem
desesperaríeu
desesperarien
desesperi
desesperis
desesperi
desesperem
desespereu
desesperin
desesperés
desesperessis
desesperés
desesperéssim
desesperéssiu
desesperessin

desespera
desesperi
desesperem
desespereu
desesperin
Infinitiudesesperar
Gerundidesesperant
Participi
desesperatdesesperada
desesperatsdesesperades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana