desenfarfegar - verb

des·en·far·fe·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfarfego
desenfarfegues
desenfarfega
desenfarfeguem
desenfarfegueu
desenfarfeguen
desenfarfegava
desenfarfegaves
desenfarfegava
desenfarfegàvem
desenfarfegàveu
desenfarfegaven
desenfarfeguí
desenfarfegares
desenfarfegà
desenfarfegàrem
desenfarfegàreu
desenfarfegaren
desenfarfegaré
desenfarfegaràs
desenfarfegarà
desenfarfegarem
desenfarfegareu
desenfarfegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfarfegaria
desenfarfegaries
desenfarfegaria
desenfarfegaríem
desenfarfegaríeu
desenfarfegarien
desenfarfegui
desenfarfeguis
desenfarfegui
desenfarfeguem
desenfarfegueu
desenfarfeguin
desenfarfegués
desenfarfeguessis
desenfarfegués
desenfarfeguéssim
desenfarfeguéssiu
desenfarfeguessin

desenfarfega
desenfarfegui
desenfarfeguem
desenfarfegueu
desenfarfeguin
Infinitiudesenfarfegar
Gerundidesenfarfegant
Participi
desenfarfegatdesenfarfegada
desenfarfegatsdesenfarfegades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : desenfarfec

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana