desenamorar - verb

des·en·a·mo·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenamoro
desenamores
desenamora
desenamorem
desenamoreu
desenamoren
desenamorava
desenamoraves
desenamorava
desenamoràvem
desenamoràveu
desenamoraven
desenamorí
desenamorares
desenamorà
desenamoràrem
desenamoràreu
desenamoraren
desenamoraré
desenamoraràs
desenamorarà
desenamorarem
desenamorareu
desenamoraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenamoraria
desenamoraries
desenamoraria
desenamoraríem
desenamoraríeu
desenamorarien
desenamori
desenamoris
desenamori
desenamorem
desenamoreu
desenamorin
desenamorés
desenamoressis
desenamorés
desenamoréssim
desenamoréssiu
desenamoressin

desenamora
desenamori
desenamorem
desenamoreu
desenamorin
Infinitiudesenamorar
Gerundidesenamorant
Participi
desenamoratdesenamorada
desenamoratsdesenamorades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desenamorament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana