pronominal; transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
desenamoro desenamores desenamora desenamorem desenamoreu desenamoren | desenamorava desenamoraves desenamorava desenamoràvem desenamoràveu desenamoraven | desenamorí desenamorares desenamorà desenamoràrem desenamoràreu desenamoraren | desenamoraré desenamoraràs desenamorarà desenamorarem desenamorareu desenamoraran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
desenamoraria desenamoraries desenamoraria desenamoraríem desenamoraríeu desenamorarien | desenamori desenamoris desenamori desenamorem desenamoreu desenamorin | desenamorés desenamoressis desenamorés desenamoréssim desenamoréssiu desenamoressin | desenamora desenamori desenamorem desenamoreu desenamorin |
Infinitiu | desenamorar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | desenamorant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : desenamorament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana