descruar - verb

des·cru·ar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descruo
descrues
descrua
descruem
descrueu
descruen
descruava
descruaves
descruava
descruàvem
descruàveu
descruaven
descruí
descruares
descruà
descruàrem
descruàreu
descruaren
descruaré
descruaràs
descruarà
descruarem
descruareu
descruaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descruaria
descruaries
descruaria
descruaríem
descruaríeu
descruarien
descruï
descruïs
descruï
descruem
descrueu
descruïn
descrués
descruessis
descrués
descruéssim
descruéssiu
descruessin

descrua
descruï
descruem
descrueu
descruïn
Infinitiudescruar
Gerundidescruant
Participi
descruatdescruada
descruatsdescruades

Flexionat com: apariar

forma nominal : descruatge

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana