descolgar - verb

des·col·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descolgo
descolgues
descolga
descolguem
descolgueu
descolguen
descolgava
descolgaves
descolgava
descolgàvem
descolgàveu
descolgaven
descolguí
descolgares
descolgà
descolgàrem
descolgàreu
descolgaren
descolgaré
descolgaràs
descolgarà
descolgarem
descolgareu
descolgaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descolgaria
descolgaries
descolgaria
descolgaríem
descolgaríeu
descolgarien
descolgui
descolguis
descolgui
descolguem
descolgueu
descolguin
descolgués
descolguessis
descolgués
descolguéssim
descolguéssiu
descolguessin

descolga
descolgui
descolguem
descolgueu
descolguin
Infinitiudescolgar
Gerundidescolgant
Participi
descolgatdescolgada
descolgatsdescolgades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : descolgament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana