desclucar - verb

des·clu·car

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descluco
descluques
descluca
descluquem
descluqueu
descluquen
desclucava
desclucaves
desclucava
desclucàvem
desclucàveu
desclucaven
descluquí
desclucares
desclucà
desclucàrem
desclucàreu
desclucaren
desclucaré
desclucaràs
desclucarà
desclucarem
desclucareu
desclucaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desclucaria
desclucaries
desclucaria
desclucaríem
desclucaríeu
desclucarien
descluqui
descluquis
descluqui
descluquem
descluqueu
descluquin
descluqués
descluquessis
descluqués
descluquéssim
descluquéssiu
descluquessin

descluca
descluqui
descluquem
descluqueu
descluquin
Infinitiudesclucar
Gerundidesclucant
Participi
desclucatdesclucada
desclucatsdesclucades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana