descavalcar - verb

des·ca·val·car

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descavalco
descavalques
descavalca
descavalquem
descavalqueu
descavalquen
descavalcava
descavalcaves
descavalcava
descavalcàvem
descavalcàveu
descavalcaven
descavalquí
descavalcares
descavalcà
descavalcàrem
descavalcàreu
descavalcaren
descavalcaré
descavalcaràs
descavalcarà
descavalcarem
descavalcareu
descavalcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descavalcaria
descavalcaries
descavalcaria
descavalcaríem
descavalcaríeu
descavalcarien
descavalqui
descavalquis
descavalqui
descavalquem
descavalqueu
descavalquin
descavalqués
descavalquessis
descavalqués
descavalquéssim
descavalquéssiu
descavalquessin

descavalca
descavalqui
descavalquem
descavalqueu
descavalquin
Infinitiudescavalcar
Gerundidescavalcant
Participi
descavalcatdescavalcada
descavalcatsdescavalcades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana