descalçar - verb

des·cal·çar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descalço
descalces
descalça
descalcem
descalceu
descalcen
descalçava
descalçaves
descalçava
descalçàvem
descalçàveu
descalçaven
descalcí
descalçares
descalçà
descalçàrem
descalçàreu
descalçaren
descalçaré
descalçaràs
descalçarà
descalçarem
descalçareu
descalçaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descalçaria
descalçaries
descalçaria
descalçaríem
descalçaríeu
descalçarien
descalci
descalcis
descalci
descalcem
descalceu
descalcin
descalcés
descalcessis
descalcés
descalcéssim
descalcéssiu
descalcessin

descalça
descalci
descalcem
descalceu
descalcin
Infinitiudescalçar
Gerundidescalçant
Participi
descalçatdescalçada
descalçatsdescalçades

Flexionat com: boçar

forma nominal : descalçament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana