desbraonar - verb

des·bra·o·nar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbraono
desbraones
desbraona
desbraonem
desbraoneu
desbraonen
desbraonava
desbraonaves
desbraonava
desbraonàvem
desbraonàveu
desbraonaven
desbraoní
desbraonares
desbraonà
desbraonàrem
desbraonàreu
desbraonaren
desbraonaré
desbraonaràs
desbraonarà
desbraonarem
desbraonareu
desbraonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbraonaria
desbraonaries
desbraonaria
desbraonaríem
desbraonaríeu
desbraonarien
desbraoni
desbraonis
desbraoni
desbraonem
desbraoneu
desbraonin
desbraonés
desbraonessis
desbraonés
desbraonéssim
desbraonéssiu
desbraonessin

desbraona
desbraoni
desbraonem
desbraoneu
desbraonin
Infinitiudesbraonar
Gerundidesbraonant
Participi
desbraonatdesbraonada
desbraonatsdesbraonades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana