desarrengar - verb

des·ar·ren·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desarrengo
desarrengues
desarrenga
desarrenguem
desarrengueu
desarrenguen
desarrengava
desarrengaves
desarrengava
desarrengàvem
desarrengàveu
desarrengaven
desarrenguí
desarrengares
desarrengà
desarrengàrem
desarrengàreu
desarrengaren
desarrengaré
desarrengaràs
desarrengarà
desarrengarem
desarrengareu
desarrengaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desarrengaria
desarrengaries
desarrengaria
desarrengaríem
desarrengaríeu
desarrengarien
desarrengui
desarrenguis
desarrengui
desarrenguem
desarrengueu
desarrenguin
desarrengués
desarrenguessis
desarrengués
desarrenguéssim
desarrenguéssiu
desarrenguessin

desarrenga
desarrengui
desarrenguem
desarrengueu
desarrenguin
Infinitiudesarrengar
Gerundidesarrengant
Participi
desarrengatdesarrengada
desarrengatsdesarrengades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : desarrengament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana