desar - verb

des·ar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
deso
deses
desa
desem
deseu
desen
desava
desaves
desava
desàvem
desàveu
desaven
desí
desares
desà
desàrem
desàreu
desaren
desaré
desaràs
desarà
desarem
desareu
desaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desaria
desaries
desaria
desaríem
desaríeu
desarien
desi
desis
desi
desem
deseu
desin
desés
desessis
desés
deséssim
deséssiu
desessin

desa
desi
desem
deseu
desin
Infinitiudesar
Gerundidesant
Participi
desatdesada
desatsdesades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desament, desada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana