desamagar - verb

des·a·ma·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desamago
desamagues
desamaga
desamaguem
desamagueu
desamaguen
desamagava
desamagaves
desamagava
desamagàvem
desamagàveu
desamagaven
desamaguí
desamagares
desamagà
desamagàrem
desamagàreu
desamagaren
desamagaré
desamagaràs
desamagarà
desamagarem
desamagareu
desamagaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desamagaria
desamagaries
desamagaria
desamagaríem
desamagaríeu
desamagarien
desamagui
desamaguis
desamagui
desamaguem
desamagueu
desamaguin
desamagués
desamaguessis
desamagués
desamaguéssim
desamaguéssiu
desamaguessin

desamaga
desamagui
desamaguem
desamagueu
desamaguin
Infinitiudesamagar
Gerundidesamagant
Participi
desamagatdesamagada
desamagatsdesamagades

Flexionat com: arremangar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana