transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| denoto denotes denota denotem denoteu denoten | denotava denotaves denotava denotàvem denotàveu denotaven | denotí denotares denotà denotàrem denotàreu denotaren | denotaré denotaràs denotarà denotarem denotareu denotaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| denotaria denotaries denotaria denotaríem denotaríeu denotarien | denoti denotis denoti denotem denoteu denotin | denotés denotessis denotés denotéssim denotéssiu denotessin | denota denoti denotem denoteu denotin | ||
| Infinitiu | denotar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | denotant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : denotació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana