denigrar - verb

de·ni·grar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
denigro
denigres
denigra
denigrem
denigreu
denigren
denigrava
denigraves
denigrava
denigràvem
denigràveu
denigraven
denigrí
denigrares
denigrà
denigràrem
denigràreu
denigraren
denigraré
denigraràs
denigrarà
denigrarem
denigrareu
denigraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
denigraria
denigraries
denigraria
denigraríem
denigraríeu
denigrarien
denigri
denigris
denigri
denigrem
denigreu
denigrin
denigrés
denigressis
denigrés
denigréssim
denigréssiu
denigressin

denigra
denigri
denigrem
denigreu
denigrin
Infinitiudenigrar
Gerundidenigrant
Participi
denigratdenigrada
denigratsdenigrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : denigració

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana