demarcar - verb

de·mar·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
demarco
demarques
demarca
demarquem
demarqueu
demarquen
demarcava
demarcaves
demarcava
demarcàvem
demarcàveu
demarcaven
demarquí
demarcares
demarcà
demarcàrem
demarcàreu
demarcaren
demarcaré
demarcaràs
demarcarà
demarcarem
demarcareu
demarcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
demarcaria
demarcaries
demarcaria
demarcaríem
demarcaríeu
demarcarien
demarqui
demarquis
demarqui
demarquem
demarqueu
demarquin
demarqués
demarquessis
demarqués
demarquéssim
demarquéssiu
demarquessin

demarca
demarqui
demarquem
demarqueu
demarquin
Infinitiudemarcar
Gerundidemarcant
Participi
demarcatdemarcada
demarcatsdemarcades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : demarcació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana