defalcar - verb

de·fal·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
defalco
defalques
defalca
defalquem
defalqueu
defalquen
defalcava
defalcaves
defalcava
defalcàvem
defalcàveu
defalcaven
defalquí
defalcares
defalcà
defalcàrem
defalcàreu
defalcaren
defalcaré
defalcaràs
defalcarà
defalcarem
defalcareu
defalcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
defalcaria
defalcaries
defalcaria
defalcaríem
defalcaríeu
defalcarien
defalqui
defalquis
defalqui
defalquem
defalqueu
defalquin
defalqués
defalquessis
defalqués
defalquéssim
defalquéssiu
defalquessin

defalca
defalqui
defalquem
defalqueu
defalquin
Infinitiudefalcar
Gerundidefalcant
Participi
defalcatdefalcada
defalcatsdefalcades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : defalcació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana