recalcar - verb

re·cal·car

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
recalco
recalques
recalca
recalquem
recalqueu
recalquen
recalcava
recalcaves
recalcava
recalcàvem
recalcàveu
recalcaven
recalquí
recalcares
recalcà
recalcàrem
recalcàreu
recalcaren
recalcaré
recalcaràs
recalcarà
recalcarem
recalcareu
recalcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
recalcaria
recalcaries
recalcaria
recalcaríem
recalcaríeu
recalcarien
recalqui
recalquis
recalqui
recalquem
recalqueu
recalquin
recalqués
recalquessis
recalqués
recalquéssim
recalquéssiu
recalquessin

recalca
recalqui
recalquem
recalqueu
recalquin
Infinitiurecalcar
Gerundirecalcant
Participi
recalcatrecalcada
recalcatsrecalcades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : recalcament, recalcada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana