copular - verb

co·pu·lar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
copulo
copules
copula
copulem
copuleu
copulen
copulava
copulaves
copulava
copulàvem
copulàveu
copulaven
copulí
copulares
copulà
copulàrem
copulàreu
copularen
copularé
copularàs
copularà
copularem
copulareu
copularan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
copularia
copularies
copularia
copularíem
copularíeu
copularien
copuli
copulis
copuli
copulem
copuleu
copulin
copulés
copulessis
copulés
copuléssim
copuléssiu
copulessin

copula
copuli
copulem
copuleu
copulin
Infinitiucopular
Gerundicopulant
Participi
copulatcopulada
copulatscopulades

Flexionat com: parlar

forma nominal : copulació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana