transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| constato constates constata constatem constateu constaten | constatava constataves constatava constatàvem constatàveu constataven | constatí constatares constatà constatàrem constatàreu constataren | constataré constataràs constatarà constatarem constatareu constataran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| constataria constataries constataria constataríem constataríeu constatarien | constati constatis constati constatem constateu constatin | constatés constatessis constatés constatéssim constatéssiu constatessin | constata constati constatem constateu constatin | ||
| Infinitiu | constatar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | constatant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : constatació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana