conciliar - verb

con·ci·li·ar

transitiu; pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
concilio
concilies
concilia
conciliem
concilieu
concilien
conciliava
conciliaves
conciliava
conciliàvem
conciliàveu
conciliaven
concilií
conciliares
concilià
conciliàrem
conciliàreu
conciliaren
conciliaré
conciliaràs
conciliarà
conciliarem
conciliareu
conciliaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
conciliaria
conciliaries
conciliaria
conciliaríem
conciliaríeu
conciliarien
conciliï
conciliïs
conciliï
conciliem
concilieu
conciliïn
conciliés
conciliessis
conciliés
conciliéssim
conciliéssiu
conciliessin

concilia
conciliï
conciliem
concilieu
conciliïn
Infinitiuconciliar
Gerundiconciliant
Participi
conciliatconciliada
conciliatsconciliades

Flexionat com: apariar

forma nominal : conciliació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana