capbussar - verb

cap·bus·sar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
capbusso
capbusses
capbussa
capbussem
capbusseu
capbussen
capbussava
capbussaves
capbussava
capbussàvem
capbussàveu
capbussaven
capbussí
capbussares
capbussà
capbussàrem
capbussàreu
capbussaren
capbussaré
capbussaràs
capbussarà
capbussarem
capbussareu
capbussaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
capbussaria
capbussaries
capbussaria
capbussaríem
capbussaríeu
capbussarien
capbussi
capbussis
capbussi
capbussem
capbusseu
capbussin
capbussés
capbussessis
capbussés
capbusséssim
capbusséssiu
capbussessin

capbussa
capbussi
capbussem
capbusseu
capbussin
Infinitiucapbussar
Gerundicapbussant
Participi
capbussatcapbussada
capbussatscapbussades

Flexionat com: parlar

forma nominal : capbussament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana