peraltar - verb

per·al·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
peralto
peraltes
peralta
peraltem
peralteu
peralten
peraltava
peraltaves
peraltava
peraltàvem
peraltàveu
peraltaven
peraltí
peraltares
peraltà
peraltàrem
peraltàreu
peraltaren
peraltaré
peraltaràs
peraltarà
peraltarem
peraltareu
peraltaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
peraltaria
peraltaries
peraltaria
peraltaríem
peraltaríeu
peraltarien
peralti
peraltis
peralti
peraltem
peralteu
peraltin
peraltés
peraltessis
peraltés
peraltéssim
peraltéssiu
peraltessin

peralta
peralti
peraltem
peralteu
peraltin
Infinitiuperaltar
Gerundiperaltant
Participi
peraltatperaltada
peraltatsperaltades

Flexionat com: parlar

forma nominal : peraltatge

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana