bornar - verb

bor·nar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
borno
bornes
borna
bornem
borneu
bornen
bornava
bornaves
bornava
bornàvem
bornàveu
bornaven
borní
bornares
bornà
bornàrem
bornàreu
bornaren
bornaré
bornaràs
bornarà
bornarem
bornareu
bornaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
bornaria
bornaries
bornaria
bornaríem
bornaríeu
bornarien
borni
bornis
borni
bornem
borneu
bornin
bornés
bornessis
bornés
bornéssim
bornéssiu
bornessin

borna
borni
bornem
borneu
bornin
Infinitiubornar
Gerundibornant
Participi
bornatbornada
bornatsbornades

Flexionat com: parlar

forma nominal : borneig

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana