beatificar - verb

be·a·ti·fi·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
beatifico
beatifiques
beatifica
beatifiquem
beatifiqueu
beatifiquen
beatificava
beatificaves
beatificava
beatificàvem
beatificàveu
beatificaven
beatifiquí
beatificares
beatificà
beatificàrem
beatificàreu
beatificaren
beatificaré
beatificaràs
beatificarà
beatificarem
beatificareu
beatificaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
beatificaria
beatificaries
beatificaria
beatificaríem
beatificaríeu
beatificarien
beatifiqui
beatifiquis
beatifiqui
beatifiquem
beatifiqueu
beatifiquin
beatifiqués
beatifiquessis
beatifiqués
beatifiquéssim
beatifiquéssiu
beatifiquessin

beatifica
beatifiqui
beatifiquem
beatifiqueu
beatifiquin
Infinitiubeatificar
Gerundibeatificant
Participi
beatificatbeatificada
beatificatsbeatificades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : beatificació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana